Les festes Les festes

FESTES PATRONALS

Les festes patronals de Bellreguard tenen inici cap a finals del mes de Setembre. Aquestes festes es celebren en honor al patró de Bellreguard San Miquel, que continúen commemorant els veïns dels carrers de Sant Vicent, de Sant Antoni i de Sant Francesc amb el tradicional repart de pa beneït portat per joves abillades amb vestits de llauradora Valenciana.
Les festes de Bellreguard a més dediquen cada dia a un motiu distint com la festa dels jubilats i pensionistes; la festa de la divina Aurora; festa de les dones; festa dels joves; dia de San Miquel (Patró de Bellreguard); festa del Santisim Crist de la Misericordia; i la festa dels Sants de la Pedra i els Moros i Cristians.
A més, totes les festes estan animades amb activitats per a tota la població i visitants i orquestra per la nit.
També es donen actes tradicionals com concerts de dolçainers i tabaleters, concerts de bandes de musica, passacarrers, sopars al carrer, despertaes, processons en honor als crists i al patró, concursos deportius, etc. I algo molt típic en totes les poblacions valencianes es els castells de focs d’artifici per la nit, després de les processons.

 

DANSES POPULARS

A Bellreguard hi ha tres balls originaris: la dançada o ball plà, el Ball de la Forca I el Ball de la Pandereta.

La dançada o ball plà pràcticament ha desaparegut del folklore de Bellreguard. Era costum ballarla  en les festes de la Santa Creu i per el carrer Major, tal i com ens ho recorda encara alguna que altra cançò popular.

El Ball de la Forca es un ball enriquit per les diverses cultures que han habitat el terme i transmés generacionalment fins l’actualitat. Segons l’historiador Fermín Pardo la creació d’aquest data de l’any 1861.
Es balla en honor al patró del poble, Sant Miquel, la vespra de la seua festivitat. Amb el temps ha anat evolucionant, passant de caps de familia als seus descendents barons fins l’actualitat, que es ballat per dones i hòmens.
Està caracteritzat per l’ús de la forca com a element principal, al voltant del qual es desenvolupa la coreografia. També destaca la seua vestimenta tradicional de llaurador valencià.
La música antigament era taral•lejada pels dancers i el cantor. És en l’any 1941 quan es passa a piano i l’any 2002 quan fou transcrita a dolçaina i tabalet.

El Ball de la Pandereta es creu que aparegue cap a l’any 1820 segons l’historiador i folklorista Fermin Pardo.
Ha estat un ball popular ballat per a celebrar qualsevol festivitat, com ara el Nadal, la Pasqua, l’arribada de la primavera, en bodes, en batejos i sobretot durant les festes patronals, amb la Plaça Major del poble com a escenario.
No ha estat només un ball de celebracions populars; també s’ha utilitzat pels enamorats per a fer albades i conquerir així el cor de les seues estimades.
Vestits amb indumentària típica valenciana i amb la pandereta com a instrument principal, omplin els carrers de Bellreguard de llum, de música i de viva tradició.

 

MOROS I CRISTIANS

Els moros i cristians son unes festes típiques de la Comunitat Valenciana. Es tracta d’una representació de quan es va produïr l’invasió  mora en territorio cristià.

Com en altres pobles, a principis de segle XX Bellreguard contava amb la participació del moros i cristians com a una festivitat arrelada al poble que es celebraven al voltant de la devoció festa de la Santa Creu (creus de maig). A  les memòries de Evarist Morant fa referència a les festes celebrades l’any 1923 per la seva espectacularitat. Desprès de decaure la festa de la Santa Creu es va continuar amb la festivitat dels moros i cristians per iniciativa dels Majorals de la Divina Aurora que la inclogueren dins de les festes patronals de San Miquel, però amb la guerra civil els moros i cristians desaparegueren de les festes locals.

Passaren els anys i un dia de Sant Jaume de 1974 un grapat de bellreguardins amb el recolzament d’alguns alcoians, reprengueren aquesta festa fent una xicoteta entrada a la platja. Aquest fet fou el inici per a que a les festes del poble al 1978, l’ajuntament organitzà un concurs per a les millors escuadres de moros i cristians. D’entre tots els participants va haver tres grups que van presentar una certa organització interna. Amb el temps es convertirien en les tres primeres comparses: Califes, Primitius i Berebers.

A Bellreguard avui en dia conta amb una Associació de Moros i Cristians amb mes de 30 anys de historia, 32 Comparses i amb una participació de mes del 25% de la población.

L’any 2.008 És especialment important per als moros y cristians de Bellreguard, ja que a banda de ser el 30 aniversari com a Associació, també és l’any que l’Associació de Moros i Cristians de Bellreguard s’ha incorporat com a membre de la UNDEF. La Unió Nacional d’Entitats Festeres de Moros i Cristians (UNDEF), és una federació d’associacions locals que agrupa als millors pobles que celebren aquest tipus de festa, tals com: Alcoi, Ontinyent, Villajoyosa, etc.