NOMENCLATURA I HISTÒRIA DELS ANTICS CARRERS

 

SEGLE XVII


PLAÇA DE L’ESGLÉSIA, ara Plaça Major
Era el centre neuràlgic del poble. En ella es trobava l’Església, primer mesquita construïda a meitat del segle XV, desprès convertida en xicoteta Església a meitat del segle XVI i, finalment, reconstruïda i ampliada a finals del segle XVII. Va ser destruïda en la Guerra Civil espanyola en agost de 1936. Estava més al centre de la Plaça i les entrades als carrers de Sant Josep i Sant Roc eren molt estretes.
També estava el “horno de cocer pan”, al costat del que avui en dia és el bar de la Plaça. Aquest forn va desaparèixer en 1881. A l’esquerra fins el carreró, es trobava la casa de cultiu del Senyor, on es guardaven les cavalleries, els aladres i demes utensilis agrícoles, i l’almàssera.
En la Plaça de l’Església, hi havia un porxe o arcada que anava des del carreró fins el trapich, al principi del Carrer Major, i enfrontava amb l’Esglèsia. El porxe es va construir entre els anys 1430-1440 i va desaparèixer a principis de 1700. Aquesta construcció contenia la casa de cultiu, l’almàssera d’oli, el forn i el trapich.
Al votant de 1850 va deixar d’anomenar-se Plaça de l’Església i va passar a dir-se Plaça Major.
 
CARRER MAJOR
Era el carrer principal i, per tant, el més ampli. Sols hi havia construïdes 9 cases.
En el número 1 del carrer estava el “trapich de la caña de azúcar“, el centre industrial de l’economia local. Es va construir en els anys 1433-1434 i va desaparèixer a principis de 1700 amb la crisis de la canya de sucre i l’auge del cultiu de moreres, passant a mans de la família Aragonés.
També estava la carnisseria, a la meitat del carrer, que ja existia en 1486, quan va prendre possessió del lloc el primer Duc de Gandia. La carnisseria va desaparèixer a meitat del segle XIX, passant al carreró de Sant Vicent.
En 1909 es va denominar Obispe Benlloch i, en 1925, Cardenal Benlloch, ja que va ser nomenat fill predilecte.

CARRER SANT VICENT
Va ser el nucli més habitat del poble, amb un total de 25 cases y amb una mitjana de 10 metres de façana. Aquest carrer també comprenia el carreró.
En el que avui en dia és la casa de Ricardo Morant, hi havia un forn. Per això, el tram del carreró es deia Carrer del Forn.
Va ser el primer carrer amb nom de sant i l’únic que no ha canviat el nom fins a l’actualitat.

CARRER CORBERA, ara Sant Antoni
Era el segon carrer més poblat, amb 17 cases. També es va anomenar Carrer del Llobregat, que va ser un dels primers pobladors.
En 1836 comença a anomenar-se indistintament però, a partir de 1853, ja es va quedar amb el nom de Sant Antoni.

CARRER DE LA PILOTA, ara Sant Josep
També es va anomenar Carrer del Joc de Pilota, Carrer de Martínez (que va ser un dels primers repobladors), i Carrer dels Conills. Sols tenia construïdes 5 cases.
Apegada a l’Església, estava la casa de la família Castillo, la millor i més gran del poble. En ella va nàixer, en 1660, Pascual Castillo March, fundador de la saga dels Castillo, iniciant l’adquisició de títols com el de gentilhome, ciutadà, familiar del sant ofici, etc. Va culminar en el seu net Francisco Pascual Castillo de Izco i Quincoces, qui va adquirir el primer títol Marqués de Jura-Reial.
En 1800 es va denominar per primera vegada Carrer de Sant Josep, anomenant-se indistintament junt a Carrer de la Pilota. En 1882 va desaparèixer aquest últim.
 
CARRER DE L’ABEURADOR, ara Sant Roc
També es va anomenar Carrer de l’Abadia. Però el nom de Carrer de l’Abeurador va ser perquè al final del carrer, a la part esquerra, on es bifurcaven les sèquies del Fill del Poble i Fin de Belló, anaven a beure els animals de càrrega, els ramats, etc. I , a més a més, les dones llavaven la roba.
Segons conta l’anècdota, en 1630 va tenir lloc un assassinat relacionat amb l’abeurador. El carnisser Francés Arnau va portar a les seves cavalleries a beure, però no hi van poder a causa de la sabonera que feien les dones que estaven llavant la roba. Arnar va desfer la parada d’aigua que havien fet. Aquest acte va propiciar els insults, que van desencadenar en una baralla quan el carnisser va tirar la roba enmig del camí. Dies desprès, l’home d’una de les dones va voler venjar-se i va enviar a un parent a que el matara.  Quan aquest va arribar a casa del carnisser, es va trobar amb diversos homes més. Finalment, un d’ells, Pere Todo, va ser el que va morir d’una escopetada, i no Francés Arnau tal i com havien planificat.
Aquest carrer tenia 15 cases i és on es trobava el primer cementeri del poble, situat en els tres primers números a l’esquerra del carrer. El cementeri, en 1817, es va traslladar al Clot de l’Era (actual Casa de la Cultura).
Seguint més endavant, estava la Caseta del Poble (Ajuntament) fins l’any 1845, quan es va vendre per a construir-lo en la Plaça Major.
Enfront estava la casa Abadia, el que avui és la casa de Miguel Ángel. La casa Abadia va perdurar en aquets carrer fins fa seixanta anys.
A finals del segle XVIII va desaparèixer la denominació de Carrer de l’Abeurador pel de Sant Roc.

CAMÍ REIAL, ara Avinguda Alacant
Les poques cases que hi havia construïdes, que en total feien 11, s’aglutinaven entre el Carrer de la Corbella i el Carrer Sant Josep.
Enfront del Carrer de la Corbella es trobava la “casa senyorial” (avui de Blas Ripollés), qui va manar construir la duqueria Maria Enriquez a principis de 1500. A finals de 1600, la va comprar la família Aragonés. Aquesta casa tenia un hort que connectava amb el trapich.
El nom primitiu de Camí Reial va persistir fins que en 1916 va ser canviat pel de Santa Cruz.


 

Estudi realitzat per Joan Antoni Torres
En base als Capbreus dels anys 1614, 1641, 1665, 1684 y 1696, així com distints Cap-patrons del segle XVII. Arxiu Històric Nacional d’Osuna (Toledo)